martes, 13 de junio de 2017

Banksy

Es un artista del carrer conegut a escala mundial. 
Els seus grafits, fets amb trepa (tècnica coneguda com a pochoir), són molt coneguts a Londres, encara que ha fet algunes obres a altres ciutats, com Los Angeles. S'esforça per mantenir el seu nom ocult, i els seus llibres els publica com a Robin Banksy. La premsa suposa que el seu nom real és semblant, però podria tractar-se d'una broma per la seua similitud amb l'expressió robing banks.

EL PROFESOR

Reseña sobre la película “El Profesor (Detachment)” (2011), de Tony Kaye

FICHA TÉCNICA :

 Título original: Detachment.

Dirección: Tony Kaye.

Guión: Carl Lund.

 País: Estados Unidos.

Año: 2011.

 Fecha de estreno en España: 31/10/12.

 Duración: 97 minutos.

Reparto:
 Adrien Brody, Marcia Gay Harden, James Caan, Christina Hendricks, Lucy Liu, Blythe Danner, Tim Blake Nelson, William Petersen, Bryan Cranston, Sami Gayle. Productora: Kingsgate Films, Appian Way, Paper Street Films. Género: Drama.

BREVE SINOPSIS

 Henry Barthes es un profesor de secundaria que se dedica a hacer sustituciones. A pesar de que nunca se queda el tiempo suficiente en un mismo instituto como para llegar a establecer lazos afectivos con su alumnado, sí que tiene la capacidad de conectar con ellos. En esta ocasión, parece que algo cambia en él y, a su pesar, no le será tan fácil marcharse del lugar a dónde ha llegado.

ESCUELA

La película tiene un tono de desconsuelo y de impotencia. Los profesores y profesoras de esta escuela secundaria de algún lugar de Estados Unidos parecen vivir al límite de sus fuerzas, sin poderse hacer cargo de las angustias y dificultades a las que se enfrentan sus alumnos y alumnas. Resulta casi imposible fijar unas reglas básicas de convivencia y respeto, apenas hay contención. ¿Cómo desempeñar su labor en un ambiente tan hostil, donde las agresiones y faltas de respeto están a la orden del día? Algunos docentes lo hacen a través del humor o la ironía; otros, desde la comprensión. Es el caso de Henry: cuando el primer día de clase uno de los chicos se le acerca, tratando de intimidarle, y arroja la cartera de Henry contra la pared, Mr. Barthes no reacciona con agresividad, si no que le interpreta al chico la suya. Le dice que esa cartera está vacía, que no tiene sentimientos, y que no tiene sentimientos que él pueda herir; que entiende que está enfadado porque él también solía estarlo. Henry puede conectar con la rabia y frustración del chico, puede contenerla y así la agresividad del chico no encuentra escalada posible.

miércoles, 8 de marzo de 2017

L'equip crónica

L'Equip crònica, compost per Toledo, Solbes i Valdés es va recolzar en l'art pop americà. A través de símbols, iconografies i tècniques pop, es van atrevir a denunciar la societat de fins dels anys seixanta a Espanya. La sàtira i la ironia van servir de base per a una personal interpretació de la història, de la situació política i ideològica. El fi d'esta pintura era la denúncia dirigida a la societat mediocre i anquilosada. L'Equip Crònica va criticar de forma oberta els mitjans de comunicació i tot el món de falsos mites i esperances que hi havia generado..

Rebeldes del Swing

Títol: Els Rebels del Swing. (Swing kids)

 Any: 1993 Director: Thomas Carter.

 Nacionalitat: Nord-americà. 

Protagonistes: Robert Siguen Leonard. (Peter Müller) , Christian Bele. (Thomas Berger) .

 Fotografia: Jerzy Zielinski. Música: James Horner.

Els Rebels del Swing és una pel·lícula basada en l'Alemanya nazi del s. XX. Un grup de jóvens apassionats del ball i la música swing s'oposen a la política totalitària de Hitler al defendre la llibertat política i d'expressió. Conforme va creixent el nacismo, la vida quotidiana dels "Chicos Swing" es veu amenaçada i reduïda a la clandestinitat. Els protagonistes de la pel·lícula, Robert Siguen com Peter Müller i Christian Bele com Thomas Berger, són dos amics amb la mateixa ideologia antinazisme que freqüenten els locals de música swing. Peter i Thomas es veuen obligats a unir-se a la Joventut Hitleriana però continuen defenent els seus valors. A poc a poc, el sistema acaba manipulant la ment de Thomas i transformant-ho en un nazi; quasi aconseguix fer el mateix amb Peter però este defén fins al final la seua ideologia.

Diarios de la calle


 Sipnosis
Als seus 23 anys, encara amb aspecte d'estudiant, la idealista Erin Gruwell (Hilary Swank) filla d'unactivista dels Drets Humans que de xicoteta havia volgut ser advocada per a defendre els pobres yexcluidos, pareix disposada a menjar-se el món el dia que entra en l'institut Wilson per a estrenar-se comoprofesora.
 Però la seua classe l'única cosa que espera és sobreviure un dia més; són un grup multiètnic d'adolescents delos més variats orígens. L'única cosa que pareixen tindre en comú és l'odi que es professen entre si i la intuïció deque el sistema educatiu s'està limitant a emmagatzemar-los en qualsevol lloc abans de que tinguen edat paradesaparéixer.

Erin s'encabota dia rere dia a guanyar-se als seus estudiants a pesar del seu obstinat rebuig de tota forma departicipación en les clases.Sin embargament, l'actitud optimista de la mestra és una galtada per als endurits alumnes, potser pitjor que elcinismo o la indiferència dels altres professors.

 Un dia la professora intercepta un dibuix on se insulta a unjoven negre per mitjà de l'exageració de trets físics. En un moment d'inspiració, compara el dibuix amb les 3. caricatures que els nazis feien dels jueus i els menciona l'holocaust. Per a la seua sorpresa, la gran majoria de susalumnos desconeix la història de la «solución final» nazi. A partir d'eixe moment, la mestra modifica el pla deestudio, i canvia «La Odisea» per «El Diari d'Anna Frank».Cuando els directius de l'escola es neguen a pagar els nous llibres i altres activitats que Gruwell planeja, laprofesora presa dos ocupacions addicionals per a finançar el seu projecte, lluita contra superiors i parents, para el seu nivell de compromís resulta exagerat i inapropiat. Els jóvens, en canvi, reaccionen positivamenteal despreniment de la dona, i s'integren per completo.Sabiendo que cada un dels seus estudiants té una història que comptar, Erin els anima que escriguen un diari consus pensaments i experiències. Els diaris dels xics prompte deixen de ser deures de classe i es convertixen enun instrument d'afirmació vital. Quan Gruwell els regala quaderns perquè facen anotacions diàries sobreel seu vida i pensaments, els quaderns es convertixen en un remei i prompte s'omplin amb el dolor i l'angoixa delos jóvens.  obstant això, el contacte amb els seus estudiants afecta Erin en la seua família i en el seu matrimoni.






jueves, 19 de enero de 2017

ELS AFORISMES

Que es un aforisme?


Un aforisme és una idea poètica, una idea literària. És una escriptura per mitjà de la qual es pot emetre una idea fulminant, s'assembla a un telegrama.


El miedo lo vuelve a uno supersticioso-Adolfo Bioy





El verdader camí passa per una corda que no està tensada en les altures, sinó a penes per dalt del sòl. Més pareguera estar destinada a fer-nos entropessar que a ser recorreguda- ZÜRAU 




L'encant és la manera d'aconseguir la resposta "si" sense haver realitzat una pregunta clara- Albert Camus